93 896 15 85 riera@rieraderibes.cat

Recentment la Comunitat de Petits vam realitzar, amb molt d’èxit, les Comunicacions de les preguntes interessants. Quin sentit amaga aquesta Comunicació? Quin sentit hi ha darrere els processos de les preguntes interessants a l’escola Riera? Fem una passejada per les preguntes interessants d’aquest curs i aturem-nos breument en els perquès pedagògics darrere els moments que caracteritzen les preguntes interessants.

Les preguntes interessants

Les preguntes interessants són l’estratègia pedagògica de l’escola en la qual desenvolupem un procés d’aprenentatge al voltant d’un interrogant que actua com a motor del pensament i de l’acció de cada grup.



Les sortides de Generar i Remoure

Ens fem preguntes de forma innata, les persones; i a l’escola, abans de començar les preguntes interessants, organitzem sortides que despertin, impulsin i inspirin la curiositat innata en totes nosaltres. Tenint en compte les preferències que cada nen/a expressa, enguany hem anat a:

  • El Museu d’Història de Catalunya
  • El Museu de la Ciència i la Tècnica de Terrassa
  • El Palau Güell
  • El Museu de Paleontologia

A més a més, tota la comunitat hem anat al cinema del poble a veure “Hannah i els Monstres”; i hem fet una sortida de Camins de Ribes a la Font d’en Zidro.



El consens i les preguntes

Realitzades totes les sortides, cada grup classe escriu preguntes interessants (relacionades o no amb les sortides) i constitueix el seu sac de preguntes. 



Dels sacs, l’equip de mestres selecciona 10 preguntes interessants i les presenta en un plenari.

Per triar la pregunta que investigarà cada grup, dediquem temps per aconseguir un consens, el qual és un gran exercici d’escolta, negociació, paciència, reconeixement de l’altre i d’un mateix/a, acompanyament per part de l’adult…

Ja tenim la pregunta!

A la comunitat de petits, aquestes han estat les preguntes seleccionades per cada grup:

  • Llimoner: Com han evolucionat les cases al llarg de la història?
  • Atzavara: Com han evolucionat els jocs amb el pas del temps?
  • Ginesta: Podem fer una pel·lícula?
  • Cep: Com podem estalviar aigua?
  • Xiprer: Podem solucionar la sequera amb aigua de mar?

L’inici de la indagació

Amb la pregunta a la mà, cerquem fonts d’informació que ens apropen al tema. Cada tema té moltes arestes, i això permet que cada infant pugui apropar-se al coneixement des de vessants diferents que connectin amb els seus interessos. Alhora, l’equip de mestres vetllem per fer emergir l’imprescindible dins del grup.

Extraiem informació (fem una sortida a la biblioteca, investiguem amb la família…) i tractem aquesta informació (contrastant-la, reflexionant-ne, posant-la a prova…) a l’aula. Així, unim la informació a l’acció i a la reflexió, exercitant “l’anar més enllà”.



Fem i reflexionem sobre el que fem

En aquest fer, descobrir i reflexionar trobem, per exemple…

Al Llimoner elaborant una línia del temps per cada època històrica, i més tard creant un prototip de “casa del futur”.

A l’Atzavara preparant les preguntes per entrevistar els avis/àvies, i més endavant confegint les instruccions dels jocs que volen promoure a l’estona d’esbarjo.

A la Ginesta preparant el guió de la pel·lícula, el vestuari, l’organització de les entrades del cinema…

Al Cep creant gerres mesuradores i calculant la despesa diària d’aigua en accions relacionades amb la higiene personal, fent experiments, elaborant un anunci per conscienciar…

Al Xiprer fent experiments per comprovar hipòtesis al voltant de possibles usos de l’aigua salada, descobrint com es dessalinitza l’aigua, fent una maqueta que representa com i on podria situar-se una planta dessalinitzadora i una depuradora que proveís d’aigua dolça Ribes…

Estructurem l’aprenentatge

Elaborats els productes finals (la maqueta de la casa, les caixes dels jocs, la pel·lícula, l’anunci i la maqueta de la dessalinitzadora), centrem els nostres esforços en la preparació de la comunicació a les famílies. Per als infants, mostrar el camí recorregut és tan emocionant que constitueix en si una gran motivació, alhora que fa partícips a les famílies. A més a més, revisitar el procés afavoreix la presa de consciència sobre les diverses accions, aprenentatges, dificultats, conflictes… I, com a cirereta del pastís, tota la preparació darrere la comunicació afavoreix l’estructuració de l’aprenentatge.

Comuniquem dins de la comunitat

Finalment, destinem un matí a compartir-nos els processos viscuts, fent-nos coneixedors/es i reconeixedors/es de la feina dels companys/es de la nostra comunitat, i posant en valor aquesta gran estratègia d’aprenentatge. Bravo, Petits!



Enguany, dos dels productes finals han estat audiovisuals: la pel·lícula (de la pregunta interessant “Podem fer una pel·lícula?”), i l’anunci (de la pregunta interessant “Com podem estalviar aigua?”). Aprofitem l’avinentesa per compartir-vos-les a continuació.