L’escola entèn, tal i com diu la nostra referent, la Neus Sanmartí, que l’avaluació és un instrument d’aprenentatge. Quan diem això, fem referència a l’avaluació formadora, que és quan l’infant pren bones decisions, sap on s’equivoca i que ha de fer per millorar. Això no s’aprèn de forma innata, i és un aprenentatge que es fa al llarg de la vida escolar.

Com ho fem els mestres perquè això sigui una realitat? En primer lloc, els mestres recollim evidències -no només opinions-, fent observacions detingudes que tinguin una intenció clara, amb enregistraments de converses de rotllana i/o personalitzades,  amb fotografies dels moments clau de les diferents situacions d’aprenentatge, i tenint en compte  la diferent documentació de l’infant com la llibreta personal, el camí d’aprenentatge, els itineraris personals o de racons,…

En segon lloc, l’equip de mestres analitza, interpreta, reconeix, …. per entendre i fer entendre les necessitats de cada infant, reflexionant si una tasca és correcta, millorable o excel·lent.

I per últim, s’ha d’acabar prenent decisions per la millora. Hi ha moments, que són repartits durant el curs, on el tutor i l’infant fan un bon feedback per consensuar actuacions que l’ajudin a avançar.

La finalitat de tot plegat és buscar un infant que se senti bon aprenent, capaç de fer i de reflexionar sobre el que fa, i que aprenguin a conviure i a aprendre de l’error de manera constructiva.