Gener 2025 GRANS – La indagació del Calendari d’Advent a la classe de Josep Roig i Piera

Situacions d’aprenentatge:

En aquestes últimes setmanes, abans de les festes nadalenques, a l’escola hem viscut una experiència molt especial i significativa: la creació del regal del Calendari d’Advent. Aquesta activitat, tota una tradició a la nostra escola, tanca el trimestre de la forma més màgica, tot donant la benvinguda a les festes i amb un treball ple d’emoció, creativitat i col·laboració.

El nostre grup, com els de tota l’escola, tenia la tasca principal de preparar un regal de manera secreta per a la classe de la Comunitat de Mitjans de Sant Pau Xic. Però, com cada any, aquest projecte no es limita a un simple acte de donar un regal. És un procés de descoberta, d’aprenentatge i d’interacció que es realitza pas a pas, amb el desig de sorprendre, alegrar l’altra classe i fer un regal que serveixi per a l’aprenentatge en la seva comunitat. A continuació, us expliquem com va ser el nostre camí durant aquest procés.

Un viatge d’aprenentatges

L’aventura va començar amb una de les parts més emocionants de tot el procés: l’espionatge. Els nens i nenes de la nostra classe van visitar de manera dissimulada la classe de Sant Pau Xic, quan aquests estaven a l’hora del pati per esbrinar quins regals podrien agradar. Aquesta activitat va ser una oportunitat perquè pensessin en l’altre, en les seves necessitats i desitjos. Com es fa habitual, va ser molt emocionant veure com el sentiment de pertinença i els vincles entre el membres del grup es van anar consolidant al llarg de l’activitat.

Durant aquest espionatge, vam adonar-nos que gairebé no tenien cap referent d’aula relacionat amb la geografia, i vam veure en això una gran oportunitat. Nosaltres, durant el primer trimestre, encara no havíem treballat amb profunditat aquesta àrea del currículum, així que vam pensar que seria un bon moment per aprofitar aquest i introduir-la en la nostra indagació. Així va començar el nostre camí cap a l’aprenentatge geogràfic i matemàtic.

Les preguntes que ens van guiar

Per preparar un regal que fos realment útil i especial, com era un mapamundi amb els seus llocs del món preferits assenyalats, ens vam adonar que calia fer una mica de recerca i reflexió. Ens vam preguntar coses que creiem que necessitavem saber, com per exemple:

Com es fa un mapa del món?

Com es representa el món en un mapa? (quines són les direccions: N, S, E, O?)

Quins són els destins preferits de la classe de Sant Pau Xic?

Hi ha només un mapa del món o en podem trobar diferents versions?

Qui va inventar els mapes? I com podem passar d’una representació esfèrica a una plana?

Aquesta va ser només la punta de l’iceberg del nostre aprenentatge. A mesura que avançàvem, vam aprofundir en conceptes com les coordenades geogràfiques, les projeccions cartogràfiques i el mètode de Gerardus Mercator per a la navegació.

Què vam aprendre?

En aquesta indagació, els alumnes van treballar aspectes clau de la cartografia. Primer, vam explorar com es pot passar de l’esfera a un pla, vam provar-ho punxant globus terraquis de plàstic i intentant aplanant-los, també intentant fer plana la pell de la taronja i en el procés vam descobrir que no és possible fer-ho sense deformar la superfície. Per tal de comprendre-ho millor, vam estudiar els diferents tipus de projeccions cartogràfiques, especialment la projecció cilíndrica de Mercator, i la seva comparativa amb altres mapes com el de Peters. La pràctica experimental aquesta vegada va ser creant un cilindre tangent a una esfera de llum i observant com s’hi projectaven les seves ombres al cilindre.

Vam treballar sobre com es diferencien les longituds i latituds i com podem situar-nos en un mapa. A més, vam reflexionar sobre les conseqüències històriques i polítiques de les projeccions, tot aprenent a ubicar països i continents de manera precisa.

Un dels moments més interessants va ser l’experiment amb una taronja esfèrica. Els alumnes van intentar aplanar la taronja, comprovant per si mateixos la dificultat de representar una esfera en un pla, sense que es deformés la imatge. Aquest experiment va ser fonamental per entendre les limitacions de les projeccions.

El nostre mapa: una representació de Mercator

A partir d’aquí, vam crear el nostre propi mapa utilitzant la projecció cilíndrica de Mercator. Els alumnes van treballar en parelles per determinar les dimensions del nostre mapa,depenent de les diferents latituds (paral·lels) i longituds (meridians). Vam practicar amb diferents radis per aconseguir el mapa amb l’alçada que ens encaixes millor per fer el nostre regal. Mitjançant el radi i els angles vam traçar línies que representaven les latituds de 15º, 30º, 45º, 60º, 75º i 90º tant al nord com al sud, tot ajustant l’alçada i amplada del mapa segons aquestes línies.

Les dimensions i les peces del mapa es van calcular segons les coordenades geogràfiques i la projecció de Mercator. Així, vam observar com la representació dels diferents paral·lels canviava en funció de la seva ubicació geogràfica i de la manera en què la projecció modifica la forma real del món. Quan més als pols més deformació, quan més al equador menys deformació.

Objectius aconseguits

Finalment, gràcies a forces assajos i errors, i a mesura d’anar veient propostes dels alumnes vam aconseguir trobar les mesures de l’alçada i l’amplada del nostre mapa. Finalment, la versió definitiva fa 180 cm d’alçada x 180 cm d’amplada. Un cop vam dividir els 24 meridians i els 12 paral·lels, ens van quedar uns rectangles perfectes per poder calcar el que hi havia dins del mapa mundi. Vam repartir-nos la feina i vam fer una fantàstica feina de traçar i decorar fins a obtenir la nostra petita obra d’art.

Gràcies a aquesta indagació, vam aconseguir una sèrie d’objectius importants. Per un costat, vam entendre la impossibilitat de representar una esfera de manera exacta en un pla, així com les deformacions que aquest procés genera. Per altra banda, vam experimentar amb la projecció cilíndrica i vam estudiar la comparació entre la projecció de Mercator i la de Peters. A més, vam aprendre a treballar amb les coordenades geogràfiques i a comprendre la importància de les projeccions en la navegació i en la història. Vam acabar de treballar la geografia del planisferi amb un treball cooperatiu sobre els continents del món amb un índex pactat prèviament amb els alumnes on posavem la mirada en aspectes curriculars de l’àrea de medi social. Les presentacions van ser un èxit i ens vam enriquir molt els uns dels altres.

Un regal ple de coneixement i emoció

Finalment, el regal del Calendari d’Advent no va ser només un objecte material, sinó un reflex de tot l’aprenentatge viscut. Aquest projecte ens va permetre no només treballar coneixements currículars com els esmentats anteriorment, sinó també aprendre a valorar la importància de pensar en l’altre, de cuidar els detalls i de treballar junts com a grup. Tot això no hagués estat possible sense l’ajut de persones com la Sarai o l’Alex que ens van inspirar amb la decoració i amb els detalls finals més artístics.

Així va ser el nostre procés d’aprenentatge i creació del regal del Calendari d’Advent. Una experiència que va combinar coneixement, treball en equip i emoció en cada pas del camí, i que ens va acostar una mica més a la màgia del Nadal.